La neurociència ens diu que el cervell pot canviar pràcticament a qualsevol edat. Tenim uns circuits cerebrals, una química que ens condiciona, però la podem transformar. És a dir, d'un cervell predisposat a la inseguretat, puc passar a un cervell predisposat a la confiança, l'optimisme.
Podem canviar, es tracta de construir nous circuits usant el neocòrtex de manera que variïn també els neuropèptids i altres substàncies neurotransmissores. Podem fer això voluntàriament, hem d'aprendre a fer alguna cosa nova cada dia, a reaccionar de manera original.
Això és usar el neocòrtex, la part del cervell creadora. Si mantenim aquests canvis conductuals durant un temps mínim, es transformaran també les substàncies químiques que produeix el cervell davant d'una situació determinada.
Actuar d'una altra manera i aprendre d'això. Així és com canvia el cervell, però hem de tenir en compte que aquest procés de canvi produirà incomoditat, per això, solem evitar-ho. Evitem millorar només perquè el procés de canvi és una mica incòmode.
Som criatures de neurohábitos. En el moment en què canviem la nostra rutina, es produeix una interrupció en la química cerebral, un període intermedi en el qual no hi ha sensació. Això ho associem amb la por i és quan diem que preferim quedar-nos com estem encara que no ens agradi.
Així que si tolerem aquest període intermedi, podrem arribar molt lluny. El geni és algú que se sent còmode en la incertesa. Enmig d'aquest corrent cal seguir una mica més perquè això et pot canviar la identitat.
Podem entrenar-nos per ser com desitgem ser, dur a terme un entrenament mental de les noves habilitats que volem adquirir, això farà la discontinuïtat del canvi més familiar.
T'aixeques al matí cansat i penses que serà un altre dia en què et sentiràs esgotat. Però, malgrat tot, mentre et prepares per a la jornada, pots preguntar quin és el teu ideal per avui. Les imatges que et vinguin a la ment són el teu material d'entrenament. Repásalas mentalment, sent les sensacions de complir amb el teu ideal, familiaritza't amb això. Després, durant el dia, quan tinguis l'oportunitat d'actuar d'una manera semblant a la assajada, el teu cervell ho farà perquè és una cosa que li resultarà familiar.
Tot això l'hi recomano als meus fills. Quan algun m'explica un problema, sempre li pregunto com podries actuar de forma diferent. És important que analitzin la situació, aparquin l'emoció uns instants i decideixin com actuar d'entre moltes possibilitats. Es l'entrenament per la neuroplasticitat. Així aprenen a crear la seva realitat.
De vegades els nens no estan interessats en aprendre. Cal ensenyar també amb l'exemple perquè estan genèticament preparats per aprendre així. Els nens tenen enormes quantitats de «neurones mirall» que els permeten modelar el seu propi cervell a partir de l'observació de la conducta dels altres. Si veuen als seus pares queixar-se tot el temps, fer-se les víctimes, el seu cervell còpia aquests circuits. Per això l'exemple es l'ensenyament essencial.
Una corrent molt actual d'alimentació, es la dieta "crudovegana" m'agrada bastant, com totes té els seus partidaris i els seus detractors.
Peró val la pena una visita a les seves webs ( posar Ana Moreno al google) i escoltar la seves xerrades a la gatroradio, de moment només n'ha fet dues.
Tota ajuda es poca!!
QUANTES MES COSES SÉ, MÉS M'ADONO QUE NO SÉ RES.
Aquesta famosa frase, que no recordo qui la va dir, s'em podría aplicar perfectament a mi i les dietes.
Cada vegada que descobreixo una dieta nova i meravellosa, deseguida trobo tot d'informació que la contradeixen . Qui deu tenir la clau en aixó d'aprimar-se?
Una doctora que s'hi dedica, el que fa es que cada setmana fa fer a les seves clientes una dieta diferent, així no arriba al punt que la dieta falla, ni que la gent s'avorreix, a més el cos es despita i no es posa a la defensiva.
Si el "plan A" no funciona, l'alfabet té 25 lletres més!
MANTINGUEU LA CALMA!
I perque ho titulo "Dieta del Rau-Rau"?, donçs perqué a partir d'ara i amb aquesta etiqueta vull anar posant entrades en les que aniré explicant tots els passos que faré i també que he fet amb les dietes.
Aquestes entrades sorgeixen de la necesitat d'ordenar tot el material que he anat acumulant amb el temps, i que tinc escampat en fulls de paper.
La majoria de coses no són extrictament meves, sino que les he trobat per la xarxa.
Es evident que el "Pla A" fins fa poc en el tema dietes, era seguirne una amb l'únic suport de la "força de voluntat" i al menys a mi i pel que veig a moltes altres persones, aixó no ens funciona, es veu que en algunes cultures aquesta paraula ni tan sols existeix, per alguna cosa serà!
De mica mica, t'adones que la part emocional de cada persona i té molt a veure amb l'adicció al menjar, i es aquí on entra EFT. Peró si bé per molts problemes emocionals i de dolors, EFT funciona molt bé, al menys a mi pel cas del pes de moment no ho acabo de trobar.
Són molts els terapeutes que et diuen que aprimar-se no té res a veure amb les dietes , al revés , aquestes sovint empitxoren la situació, ja que no fan res per curar la part emocional que hi ha darrera del problema.
He estat durant un temps intentant arreglar-ho, peró si bé estic molt millor, el pes continua igual. Segurament no he acabat de trobar l'arrel del problema.
I així estic en aquest moment, segueixo fent EFT (aviat començaré a penjar idees) pero també intentant fer régim, deu ser alló de "A Dios rogando i con el mazo dando"
Avui he probat una idea vista a Internet, per tenir amanides preparades, sovint fa mandra prepar-la i aquesta pot ser una solució, ja aniré explicant si dona resultat i quants dies dura a la nevera.
També trobat a Internet, definició de CALORIES : les calories són petites criatures que viuen al teu armari i cusen la roba una mica mes ajustada cada nit.
L'acceptació amb una mica d'humor és millor
o be aquesta
No estic grassa, Déu em va donar airbags perqè sóc preciosa i valuosa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
